#2. La ciència nega a Déu?

• General, Uncategorized, Videos
• 2 January, 2018

Si observeu algun error o informació incompleta, correcció de text, etc., envieu un correu electrònic a Kaline Fernandes, info@scienceleadstogod.org , indicant quin és el vídeo.

¿La ciència niega a Déu?

#2: La certeza està en la Ciència

Tots podem obtenir les respostes necessàries si recorrim a la Ciència.

Independentment d’ideologies, tots podem estar-hi d’acord.

Tots?

Sí. Tots els que tinguin ús de raó i no estiguin dominats per fanatismes de cap mena.

Tots estem d’acord en afirmar que la Ciència pot donar-nos les respostes intel·ligents necessàries.

Perquè només la Ciència explica, diguem-ne, la realitat de les coses.

La Ciència no es deixa manipular per interessos polítics,
ni per creences religioses,
ni per opinions personals.

Si més no, en rigor, no hauria de fer-ho.

Per això és Ciència: objectiva, imparcial.

Però, de veritat tots sabem què és el que la Ciència ha demostrat sobre els nostres orígens?

Coneixem els textos dels científics més eminents de tots els temps, fins a arribar als dies d’avui?

Pitàgores, Copèrnic, Galileu,

Boyle, Newton, Ampère,

Pasteur, Planck, Einstein…

Ens interessa saber la veritat.

I a tu?

Llegint textos de científics, hem descobert coses sorprenents que ens agradaria compartir amb tu, en aquest espai.

Et proposem que no t’acontentis amb allò que la majoria afirma, allò que explica la ‘versió oficial’.

No t’acontentis amb allò que et van explicar a l’escola.

A molts ens van explicar que els nadons venien en cigonya.

O de París!

Els nostres pares o avis ens deien això amb bones intencions, però la veritat és que les coses no són així…

Tampoc et proposem res alternatiu, ni perillós, ni que la vida va venir en naus alienígenes.

No. Només Ciència.

El dubte és el motor de la Ciència.

La Ciència i el pensament humà han anat avançant així: les generacions més joves van posar en dubte allò que les generacions anteriors havien ensenyat.¹

Van fer experiments, reiteradament, fins arribar a demostrar alguna cosa nova, formulada després en teories, en teoremes, en lleis…²

De forma esquemàtica, el mètode científic es resumeix així:³

1. Es fan observacions
2. Es planteja una hipòtesi
3. Es formula una teoria.
4. Quan la teoria està demostrada, s’arriba a la Llei.

És possible que t’hagis preguntat alguna vegada: per què sorgeixen cucs d’una carn en descomposició? L’explicació no és tan senzilla.

Des de l’antiguitat dels filòsofs grecs fins a l’any 1864 (és a dir, durant més de 2000 anys), la comunitat científica va creure demostrada la Teoria de la generació espontània.⁴

Per què?

Doncs per què feien experiments, i funcionaven! Apareixien els cuquets en les substàncies orgàniques en descomposició.⁵

Fins i tot ratolins.⁶

Per ‘generació espontània’.

Fins a la meitat del segle xix, els científics eren capaços d’assegurar, amb vehemència, allò que avui ens fa somriure o, fins i tot, horroritzar:

La vida pot sorgir espontàniament a través de cadàvers en descomposició.

Alguns creien que granotes, serps i cocodrils, podien provenir del fang dels rius.

Aquesta era, llavors, la veritat científica: de la no vida sorgia la vida.⁵

Tots n’estaven convençuts.

Però hi va haver un químic i bacteriòleg francès, pioner de la microbiologia moderna, Louis Pasteur, que va dubtar d’aquesta conclusió.⁷

Abans d’ell ja hi va haver altres científics que també van dubtar. No els semblava lògic que la no vida pogués produir vida.⁸

Pasteur va dedicar la seva existència a investigar aquesta ‘veritat incoherent’ i, enmig de crítiques i molta controvèrsia, va aconseguir demostrar allò que avui és una llei irrefutable:⁹

“Només la vida crea vida.”

És la Llei de la Biogènesi.¹⁰

I contra la llei, no hi ha arguments.¹¹

Per això, finalment, tots la van acceptar i la nostra societat es va veure molt beneficiada.

Van ser possibles tècniques tan importants com el desenvolupament d’ antibiòtics,
la pasteurització,
així com l’esterilització i la higiene com a mètodes efectius de cura i prevenció de la propagació de les malalties infeccioses.

Així és el pensament realment científic: davant d’un dubte, cal analitzar totes les opcions lògiques per resoldre’l.²

Totes.

Per tal que la ciència sigui realment Ciència, el científic ha d’excloure, de les seves anàlisis, dues coses:¹²

1
Les seves pròpies idees.

2
Els seus gustos personals.

Perquè l’objectiu de la Ciència és conèixer la veritat a través de les evidències.

La Ciència es basa en evidències que van construint lleis universals, acceptades per tots.¹³

2 + 2 = 4

Com el teorema de Pitàgores: “El quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets”.

a² = b² + c²

Un altre bon exemple és la Llei de la Conservació de l’Energia que afirma: “L’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma”.¹⁴

O la 2a. Llei de la Termodinàmica:

“Les coses tendeixen, amb el temps, a passar a un estat menys organitzat”.¹⁵
El procés invers és impossible de forma espontània.

La Llei és fiable. Mentre que la teoria, és teoria.

Karl Popper va afirmar: “Mai no suposo que puguem sustentar la veritat de teories a partir de la veritat d’enunciats singulars”.¹⁶

Una altra cita de Popper: “Mai no suposo que, per força de conclusions verificades, sigui possible tenir per veritable qualsevol teoria”.¹⁶

O sigui: la teoria, en si, no és Ciència. Ciència és allò que pot ser observat rigorosament.

Hi ha moltes lleis de la naturalesa. Actuen com a regles de funcionament. Són fiables. Són les bases sòlides de la Ciència.¹⁷

Hem vist, per sobre, tres lleis científiques:

• Biogènesi
• Conservació de l’energia
• Termodinàmica

N’hi ha moltes més:

• • Càrrega elèctrica
  • Codificació genètica
  • Electricitat

• Magnetisme
• Massa química
• Moviment i moviment planetari…

Les lleis, a vegades, porten el nom d’un científic.

Per exemple:

• Lleis de Kepler
• Lleis de Newton
• Lleis de Mendel…

Però no van ser creades per ells: van ser descobertes.

I també existeixen els processos naturals. Són processos regulars, reproduïbles, també fiables.¹⁸

Com la combustió,

la destil·lació,

la divisió cel·lular,

l’evaporació,

la fermentació,

la fossilització,

la fotosíntesi,

la metamorfosi…

N’hi ha molts més. Tots són processos verificables.¹⁸

Processos naturals
centrifugació
combustió
cristal·lització
destil·lació
difracció
difusió
divisió cel·lular
electròlisi
emulsificació
evaporació
fermentació
fossilització
fotosíntesi
fissió nuclear
fusió nuclear
hidròlisi
mort
naixement
oxidació
refracció
sedimentació
transpiració

Demostrats.

Llavors: Què ens diu, exactament, aquesta Ciència demostrable?

Existeix Déu o no existeix?

Continuarà.

Bibliografia

Textos
1) Modern Philosophy: An Introduction and Survey de Roger Scruton. London: Penguin Books (1994).
Quod nihil Scitur (Que nada se sabe) de Francisco Sánchez.
2) The General Pattern of the Scientific Method (SM-14) de Norman Edmund. Second Student Edition. Retired Founder of Edmund Scientific Co (1994).
3) Autobiografia científica de Max Planck. Ed. Nivola. Col. Episteme. (2000). ISBN-13: 978-8495599049
A origem das Teorias. Como Tudo Começou per Adauto Lourenço. https://www.youtube.com/watch?v=_TBePZ1lI0E. Conferència. Minut 30:55′
4) Nouvelles Recherches, Part 1-2: Sur les Découvertes Microscopiques et la Generation des Corps organisés de L. Spallanzani i J.T. Needham (1769). Reprint Kessinger Publishing (2009).
5) Encyclopaedia Britannica (ed.) de John-Turberville-Needham.
6) Annals of Science 1 de Joan B. van Helmont, p.359-384. Partinngton, J. R. (1936).
7) Louis Pasteur de P. Debre i E. Forster. Johns Hopkins University Press (2000).
Pasteur: Vida y obra de M. Martínez Báez. México: Fondo de Cultura Económica (1972).
8) Spallanzani – Uomo i scienziato. Arxivat des de l’original, al Museu di Lazzaro Spallanzani (2010).
The Select Works of Antony van Leeuwenhoek, Containing His Microscopical Discoveries in Many of the Works of Nature d’Antoni van Leeuwenhoek; Samuel Hoole (1800). G. Sidney. Edward Jenner (1749-1823). Sundaytimes.lk (2008).
9) Mémoire sur les corpuscules organisés qui existent dans l’Atmosphère de Louis Pasteur. Paris: Mallet-Bachelier (1862).
10) Science and art collections, letters and manuscripts. Institut Pasteur (2014).
11) Fomos planejados: a maior descoberta científica de todos os tempos de Marcos Eberlin. p.293. São Paulo: Editora Makenzie (2018).
12) Design Inteligent x Darwinismo per Marcos Eberlin. Conferència impartida a professors universitaris. Universidade Federal de Mato Grosso, UFMT (2013).
13) Rules for the study of natural philosophy, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica d’Isaac Newton. University of California Press.
14) Statistical Physics (2nd ed.). Mandl, F. (1988). Chichester New York Brisbane Toronto Singapore John Wiley & Sons, Inc.
15) La formulació exacta és: “La quantitat d’entropia de l’univers tendeix a incrementar-se en el temps”.
16) The logic of scientific discovery de Sir Karl Raimund Popper. p.10. London/New York: Taylor & Francis e-Library (2005).
17) Ley científica. Article de Wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/Ley_cient%C3%ADfica.
A origem das Teorias. Como tudo começou per A. Lourenço. https://www.youtube.com/watch?v=_TBePZ1lI0E. Conferència. Minut 32:21′
18) A origem das Teorias. Como tudo começou per A. Lourenço. https://www.youtube.com/watch?v=_TBePZ1lI0E. Conferència. Minut 34:40′

Imatges
Les imatges utilitzades en aquest document estan lliures de drets en la seva majoria i compleixen amb la normativa Wikimedia Commons the free media repository. Les que no, s’esmenta expressament la font. Cada fotografia inclou la seva cita.

Algunes icones
www.flaticon.com – www.flaticon.com is licensed by Creative Commons BY 3.0 – CC 3.0 BY.

Àudio
– Concert per a flauta, cordes i baix continu, en Do major, “Il Gardellino”, Op. 10 núm. 3. VIVALDI. Domini públic.
“Minuet” del Septet en mi bemoll, op. 20. BEETHOVEN.
– Segon moviment de la Simfonia núm. 94, “La sorpresa” . HAYDN. Versió lliure de drets d’autor.
Versions lliures de drets d’autor, usades por l’Editorial Claret, S.A., per a l’edició del CD del llibre del Projecte Curricular Àrea de Música, Clau-3, ISBN: 84-8297-224-3, Dep. Legal B. 9.647-1998. © Editorial Claret S.A., © J.A. Roda, © Josep Massó.

Idea, guió, textos i veus
L’equip de La Ciència condueix a Déu

Fes-te amic, col·laborador o patrocinador

¡Col·labora amb nosaltres!

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.